Mentre que el nostre imaginari és ple d?amor, alhora la nostra societat es comporta com un amant amb el cor destrossat: és cínica i menysprea l?amor, considerat un sentiment estúpid o molest.Aquest contrarelat és el fruit perillós de l?individualisme capitalista; un sistema que mentre estigmatitza la solitud, alhora ens vol sempre sols, dividits i en competéncia entre nosaltres. Concentrats en nosaltres mateixos, veiem com ens roben el temps que podríem destinar a cultivar les relacions amb els altres, l?amor inclós.Peró aquesta crisi d?amor té remei. A l?época en qué les relacions es basen en l?intercanvi o la utilitat, reservar espai a un amor sense condicions i lliure, capaÇ de passar de l?ámbit individual a la comunitat, pot ser una de les accions més revolucionáries que puguem fer. su hogar. En sus brazos, Doyle hallará una dudosa salvación en forma de amor y dinero.
