Catalunya ha estat al llarg del temps una societat políticament i socialment conflictiva que ha esclatat en periòdics episodis revolucionaris i de violència social. Aquest llibre presenta una panoràmica dels mecanismes de control i repressió social des de la formació del país a l'Edat Mitjana fins a la consolidació del model policial creat per la Generalitat des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979 i fins al 2019. Es pot seguir a través seu el complex procés que comença per l'autoorganització de la comunitat per a la seva defensa amb el sometent medieval i les dificultats de la monarquia moderna per introduir el seu poder entre la pluralitat jurisdiccional del món feudal que es va imposar amb el sistema borbònic després de la Guerra de Successió, que va anul·lar les formes tradicionals de defensa i va crear un dels primers cossos policials europeus, els mossos d'esquadra el 1719. El desplegament de l'ordre liberal del segle XIX va crear noves formes policials d'àmbit estatal vinculades a la defensa dels interessos dels grups privilegiats i només durant la Segona República es va fer un esforç per replantejar el model policial del país, una oportunitat estroncada. El franquisme, per contra, es va basar en uns cossos policials d'àmbit estatal especialitzats en la repressió de la població, amb l'ús de la violència discriminada tant en les manifestacions al carrer com en el control dels membres de la resistència antifranquista. Aquesta trajectòria històrica de cossos policials aliens més preocupada per defensar el poder de l'estat i de les classes dirigents que els drets dels ciutadans va estar ben present en la construcció d'un model policial propi, el dels actuals mossos d'esquadra, que es va construir en un procés llarg d'estira-i-arronsa amb l'Estat central fins al 2019.