L'evocació ritual i escènica de la Passió rememora una injustícia. La més elaborada creació humana sobre la violència es condensa en la tragèdia, gènere clàssic que, a l'Edat Mitjana, es redimensiona en la representació de la Passió i la Mort de Crist. La Passió constitueix, de fet, un dels arguments dramàtics més importants de la cultura de la cultura occidental, des del naixement del teatre medieval a l'aparició del cinema. La primera qualitat de les escenificacions de la Passió ve definida per la seua naturalesa ritual. I és que el teatre cristià, com el grec, s'origina en el ritu, un context que les representacions passionístiques d'ahir i d'avui no abandonen mai del tot, especialment en les seves formes més tradicionals i autèntiques.
