Durant segles i en la cultura escrita, d'alló que en diem "mitologia" només existia la clàssica, la dels grecs. A partir de la Renaixença, folkloristes conscients de la vàlua de la cultura oral aplegaren llegendes i rondalles. Com la siberiana, la dels amerindis, africans o australians, la mitologia catalana és bàsicament de transmisió oral, per una banda, més desdibuixada per l'oblit, però, per l'altra, més fidel als origens.
