Després de diversos viatges per la Península, Espinàs ha tornat a caminar per Catalunya. L'itinerari per l'Alt Camp tarragoní ha estat ric de sorpreses, de descobriment de pobles i personatges. D'Alcover a Santes Creus, i més enllà. Dels cafès als mercats. Dels homes desenganyats a les dones felices. De l'observació a la reflexió, també.I un punt d'ironia. Arribant a Alcover, amb cotxe, l'aturen els mossos d'esquadra. Ha d'ensenyar el carnet. Podrà continuar però pensa: «Demà seré un caminant, i a un caminant no se li demana el permís per anar a peu, ni ha de passar controls d'alcoholèmia, ni portar un triangle fosforescent per si s'atura al marge d'un camí. No ha de dur roda de recanvi, ni un intermitent per indicar que gira cap a una drecera ni el podran multar per excés de velocitat. [...] Podré aparcar on em sembli, l'únic cinturó que he de dur cordat és el dels pantalons, però no és obligatori. No em fotografiarà cap radar... Estic a punt, doncs, de ser un home lliure.»
