Els Garrett fan les primeres i úniques vacances en família l'estiu de 1959. No s'allunyen de la cabana del llac on són, però d'alguna manera no ha estat mai més separats entre ells. A la Mercy li costa resistir els cants de sirena de la seva vocació de pintora, cosa que implicaria passar menys temps ocupant-se de la família. Les seves filles adolescents no poden ser més diferents. El fill petit, en David, ja té al cap fugir de l'òrbita de la família, per raons que cap d'ells entén. I en canvi, a mesura que aquestes vides avancen, dècada a dècada, la influència que es tenen els Garrett entre ells els arriba com un onatge inevitable i inconfusible de generació en generació. A Trena francesa trobem l'Anne Tyler més clàssica i memorable: una novel·la plena de perspicàcia, emoció i tendresa sobre la impossibilitat d'alliberar-nos d'aquells que ens estimen i sobre com de propers -i desconeguts entre ells- poden ser els membres de cada família.
