Els relats d'Istrati ens capbussen en el realisme èpic de la seva infantesa i joventut al delta del Danubi, des d'on es comerciava amb l'Imperi otomà, i en el món agitat de la Mediterrània oriental. Els seus protagonistes són gent lliure, tal vegada nàufrags d'un món canviant amb un destí fascinant. Del cicle d'Adrian Zografi, l'alter ego de l'autor, n'excel·leix Kyra Kyralina, publicat l'any 1923 amb pròleg de Romain Rolland. L'escriptor francès anunciava als lectors que es trobarien amb un «narrador nat» i que «un cop començada una història, ningú no sap, ni ell mateix, si durarà una hora... o mil i una nits».
A Kyra Kyralina, Stavru ens narra les peripècies a la llar materna al port de Braila, la vida viciada per un turc i, finalment, la recerca desesperada de Kyra als harems de Constantinoble amb el colofó de la descoberta de l'amistat i la llibertat.
A les nostres lletres, l'obra istratiana va ser molt llegida durant la dècada dels vint i trenta gràcies a l'amistat d'Istrati amb Pere Foix i Cases, amb qui va coincidir a París, que, testimoni de l'èxit francès, el va traduir tot seguit. Més tard, «l'enorme capacitat narrativa d'aquest gran déclassé» va encisar Jaume Vidal i Alcover. Ara, traduïts aquests relats del romanès, es fa palès l'estil més fresc i viu d'Istrati.
Àvid de lectura i compromès amb l'amistat, l'home i la paraula, Panait Istrati va néixer a Braila (Romania) el 1884. Fill natural d'una bugadera romanesa i d'un contrabandista grec, va ser un escriptor autodidacte que va utilitzar principalment la llengua francesa, si bé va voler autotraduir-se al romanès. Amb una vida atzarosa, va viatjar com un aventurer fins a establir-se el 1921 a França, on, desesperat per la tuberculosi i la mort de la seva mare, va intentar suïcidar-se. Els seus manuscrits van arribar a Romain Rolland, que el va titllar de «Gorki dels Balcans». A causa de la crítica que va fer del sistema opressor soviètic després de la seva visita a l'URSS, una gran part dels intel·lectuals occidentals li van girar l'esquena. Va morir el 1935 a Bucarest.