Una novel·la que posa en qüestió la veracitat d'un relat convertit en mite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durant la Guerra Civil.
Maria Sans i Moyà podria ser la infermera que el novel·lista nord-americà Ernest Hemingway va conèixer quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola i en qui s'hauria inspirat per escriure Per qui toquen les campanes. Així ho creu l'arquitecte Agàpit Borràs quan es presenta a casa d'ella seixanta anys més tard per explicar-l'hi.
Amb aquest punt de partida, l'argument de Fins on arriba la memòria es desplega com un ventall per oferir una amalgama d'històries que s'entrellacen les unes amb les altres, totes a l'entorn d'un hospital de les Brigades Internacionals.
«Hi havia dones que es mereixien molt més que ella aquell protagonisme, va pensar. Dones que van lluitar contra el feixisme abans, durant i després de la guerra. Dones que van continuar comprometent la seva llibertat, la seva integritat física, posant en perill fi ns i tot la seva vida».