Un llibre de poemes emocionant i fascinador, profundament femení i feminista. El llibre està estructurat en cinc parts (pansir-se, caure, arrelar, créixer i florir), jugant amb la idea de renaixement després de la caiguda. Comença explorant el trauma, la violació, el desamor, la solitud i segueix amb el procés de superació i d'aprenentatge que et porten a florir amb tota la plenitud. Amb senzillesa i una gran sensibilitat, l'autora parla d'autoestima contraposada a l'autoodi, de la cerca impossible de la bellesa física quan una està acomplexada, del creixement que implica adonar-se que casa teva ets tu mateix, un cant a l'autoacceptació davant els cànons de bellesa imposats i autoimposats. També reflexiona sobre els orígens i la maternitat. Ella és canadenca filla d'immigrants indis, i fa una preciosa reflexió i una profunda valoració sobre el que implica ser mare immigrada, el pes de la cultura ancestral i l'amor incondicional matern. Una reivindicació feminista de la dona en totes les seves facetes.
