Joseph Brodsky és un poeta per canviar les nostres vides. És la desembocadura d'un riu que ve dels grecs i dels romans, que s'amara de la tradició jueva, que devora l'alta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendorós a la literatura que l'acull, l'anglosaxona.
Considerava la poesia com la forma suprema de l'al·locució humana, amb la màxima capacitat crítica envers la realitat que l'envolta, i afirmava que quan s'escriu poesia un es queda enganxat perquè la rima descobreix la dependència entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, «com un narcòtic».
Arquitecte de les imatges poètiques i geògraf de la dimensió entre l'espai i el temps, Brodsky deia que un poema sempre li arribava per una via musical, que s'anunciava per un so determinat, amb un so suau: «Només em queda omplir de paraules noves les formes velles. Els meus poemes sempre parteixen d'un to, obro les orelles i la resta és com tocar el piano amb el suport del pedal; si un té sort, els primers tons ja sonen bé. La poesia és un art de formes cultes que ja han estat descobertes i utilitzades per altres abans».
Els qui el llegiu us adonareu que no és banal assegurar que tots aquests poemes són a vida o mort.
El poeta i assagista rus Iósif Brodski, més conegut com a Joseph Brodsky, va néixer a Leningrad l'any 1940. Va estudiar fins als quinze anys i amb dinou va ser empresonat per primera vegada. Dos anys després, va repetir l'experiència i als vint-i-cinc el van condemnar a cinc anys de treballs forçats acusat de parasitisme social. La seva sentència va ser indultada l'any 1965. Exiliat de la Unió Soviètica el 1972 i després d'una breu estada a Europa, es va instal·lar als Estats Units, on el 1977 va obtenir la nacionalitat nord-americana. Tota la seva vida va dedicar-la a l'autoaprenentatge i va esdevenir professor a les universitats de Michigan i Columbia. L'any 1987 va ser guardonat amb el premi Nobel. Va morir l'any 1996 a Nova York i, tal com ell havia expressat abans de la seva mort, les seves cendres van ser enterrades al cementiri de l'Isola di San Michele, a Venècia.