Ohan, considerada l'obra mestra de Chiyo Uno, és un relat d'una bellesa atemporal. La història, que avança al pas canviant de les estacions, està narrada per en Kano, un home que, just quan esperaven una criatura, va abandonar l'Ohan per comprometre's amb una geisha. Al cap de set anys, una tarda d'estiu, en Kano i l'Ohan es retroben. Aquest encontre trasbalsa en Kano, que ara té el cor dividit entre l'amor redescobert per la seva família i la passió que sent per la geisha. L'assalten la culpa, la indecisió i la covardia, i el lector ara se'n compadeix, ara se'n desespera. Mentre la tragèdia s'atansa d'amagat, Uno descriu amb la paraula justa la dolçor i l'amargor de la vida, la remor de la pluja i la florida dels cirerers.
Ohan explora la confusió dels sentiments i els impulsos del cor del protagonista, així com la seva capacitat de viure al marge de la moral establerta. Un relat que apunta més que no pas explica, que planteja més preguntes que no pas respostes i que ens transmet amb mestria l'esperit erràtic i convuls dels primers anys de la modernitat al Japó.
Nascuda a Kawanishi (Iwakuni) l'any 1897, Chiyo Uno és una de les grans dames de les lletres japoneses. Als anys 20, es va traslladar a Tòquio, on va començar una llarga carrera com a escriptora i va adoptar l'estil i els costums de les anomenades mo-ga (abreviació de modern girl). La seva vida personal, i especialment les seves tumultuoses relacions amb els homes, van alimentar en gran part la seva escriptura. La literatura d'Uno va aconseguir un públic fidel, sobretot entre les lectores de la segona meitat del segle XX, que trobaven una sensació d'alliberament en les seves històries d'amors escandalosos narrades amb una prosa subtil, precisa i elegant. Chiyo Uno, considerada una pionera del moviment feminista al Japó, va morir el 1996, després d'haver rebut diversos reconeixements oficials, entre els quals la Medalla del Mèrit Cultural atorgada per l'emperador.