Vinyoli celebra la vida alhora que escorcolla els replecs més foscos de l'ànima. L'univers metafòric i simbòlic del vi li serveix per endinsar-se, com deia ell mateix, en el «domini màgic» de la paraula i provar de revelar-nos alguns secrets i misteris de l'existència. El vi i tot el que l'envolta ens acosten, doncs, amb imatges i amb una força insospitada, als moments de «permanència feliç» on habita el «real poètic».