Ferran Fullà i Sala (Barcelona, 1942-2023) va ser un defensor de la llengua i de la cultura catalanes, i un lluitador per la unitat de l'esquerra i de les forces democràtiques durant el franquisme. Aquestes conviccions el van portar a participar amb entusiasme a l'Assemblea de Catalunya, des de la seva fundació, l'any 1971, fins a la seva dissolució. De formació i convicció marxista, l'any 1968 va ser cofundador junt amb Jordi Borja Sebastià i Jordi Solé Tura, entre d'altres, del partit Bandera Roja. Durant la seva militància va desenvolupar el seu pensament
polític, en què tenia una funció clau l'anàlisi geopolítica, amb dos aspectes destacables: els canvis en el bloc dominant i la seva influència en el que podria ser una nova guerra freda.
Entre els canvis importants que s'han produït en el bloc de les grans potències hegemòniques en les darreres dècades, en destaca el paper creixent de la Xina i també la incorporació progressiva del Brasil i de l'Índia a l'escena mundial. En el cas de la Xina, considera rellevant el seu posicionament positiu envers els principis de Bandung, de respecte als interessos mutus i a la cooperació entre països.