Escrita amb un pacient treball sobre la parla popular de la Ribera del Xúquer —per a donar a la ficció els trets adients de versemblança— i ambientada en la primera meitat del segle XX, La fràgil memòria s'estructura en els monòlegs de dues dones, Llíber i Regina Barona, de distint pensar i de distinta extracció social. Que ens parlen d'uns temps difícils, amb els tristos i cruels successos de la Guerra Civil i de la llarga postguerra de la dictadura franquista, que se'ns han volgut ocultar o emmascarar subreptíciament al llarg dels anys. Dos testimonis amb què volen deixar constància, i a voltes també denunciar clarament, vessants o aspectes del que viuen o del que, per dissort, els ha pertocat viure. Dos espills que reflecteixen concomitàncies i divergències sobre el mateix context històric; que de tant en tant s'acaren en els seus relats per les tendències polítiques de les narradores. Les quals assumeixen o estan impregnades de la ideologia republicana o transgressora, en el cas de Llíber, la mare que espera el seu fill, i la dretana o conservadora, en el cas de Regina Barona. Tanmateix, en allò que expressen totes dues afloren sentiments de rectitud, de responsabilitat, de sentit solidari de la vida.
