A recer de les ogives gòtiques esveltes i majestuoses de la catedral de Notre-Dame, l02019;any 1482 es teixeix a l02019;entorn de tres personatges una teranyina d02019;obsessions fatals. El campaner de l02019;església, en Quasimodo, el geperut marginat de tothom per la seva infinita lletjor, s02019;ha enamorat perdudament de l02019;Esmeralda, una gitana encisadora que canta i balla pels carrers i que viu embruixada per un oficial de la guàrdia reial. Per la seva banda, l02019;ardiaca Claude Frollo, a qui en Quasimodo deu la vida, home auster i taciturn que «ha tastat totes les pomes de l02019;arbre de la ciència» i encara no n02019;ha tingut prou, es debat violentament entre la seva vocació religiosa i una passió d02019;amor sinistra i irresistible per la mateixa Esmeralda. Tota una rècula d02019;altres personatges desfilen per aquesta recreació de la història de la bella i la bèstia, des del rei Lluís XI fins als baixos fons de vagabunds, lladregots i pidolaires de París, que protagonitzaran un assalt nocturn èpic a la catedral.
En aquest veritable monument literari del 1831, Victor Hugo retrata amb una vivor extraordinària el París medieval, sotmès als ritmes que marcaven les campanes de Notre-Dame i d02019;una riquesa arquitectònica de la qual l02019;autor lamenta la pèrdua i la degradació.
Victor Hugo (Besançon, 1802 02013; París, 1885) va passar la infantesa a Còrsega, Nàpols, Madrid i, sobretot, París. El jove Hugo mostra molt aviat el seu talent literari: el 1815, abans d02019;ingressar al Collège Louis-le-Grand, escriu els seus primers poemes i les tragèdies "Irtamène" (1816) i "Athélie" (1817). El 1822 es casa amb Adèle Foucher, una amiga de la infantesa, amb qui té cinc fills; la tràgica mort als dinou anys de la seva filla gran, Léopoldine, el va afectar profundament.
Poeta, dramaturg i novel·lista, és considerat el pare del moviment romàntic francès i, entre les seves obres més destacades, hi trobem "Notre-Dame de París" i "Els miserables". A Edicions de 1984 també n02019;hem publicat "Claude Gueux / L02019;últim dia d02019;un condemnat" i "Els treballadors de la mar". El 1885, durant els dies previs a la seva mort, milers de parisencs es van concentrar al davant de casa seva per acompanyar-lo en els darrers moments; i és que Hugo, a més d02019;un gran escriptor, va ser un polític compromès, amic del poble 02014;sobretot dels més febles02014;, defensor de la llibertat i la justícia social, i, en definitiva, guardià dels valors republicans.
