Després d02019;Una literatura possible (2021) i el el Diari 1965-1977 (2022) apareix ara El vici de la introspecció, tercer títol de l02019;Obra literaria de Josep Iborra. El volum està organitzat en tres parts. La primera, El descrèdit de l02019;humà, conté uns assaigs de diferent extensió, entre els quals hi ha una sèrie que examina les implicacions de la sentència de Terenci 02014;«Soc home: res del que és humà no m'és indiferent»02014; al llarg de la història de la cultura europea. Uns altres tenen un caràcter més filosòfic, sempre en relació amb aquesta màxima. Josep Iborra aborda també la qüestió del jo, la qual pren el protagonisme en la cultura moderna en detriment d02019;una idea de l02019;humà, que resta desacreditada o resulta incomprensible.
La segona part, Espigolant Montaigne. Extractes i notes sobre els Essais, és el resultat d02019;una lectura a fons del llibre de Montaigne. Josep Iborra es limita, de vegades, a extractar-ne unes citacions o a apuntar una observació, però en la majoria dels casos aquestes notes esdevenen uns assaigs llargs i desenvolupats en què l02019;examen i el comentari de Montaigne es prolonguen en una reflexió personal que connecta en més d02019;un punt amb El descrèdit de l02019;humà, on també són nombroses les referències a aquest autor.
El tercer i últim bloc d02019;aquest volum està format per la correspondència entre Josep Iborra i Josep Garcia Richart. La majoria de les cartes conservades es van escriure totes durant els estius del 2005 al 2010. Durant la resta de l02019;any no es cartejaven, perquè es veien sovint, gairebé cada setmana. Garcia Richart va iniciar aquesta correspondència el juliol del 2005 per combatre la solitud i mantenir el contacte amb el seu amic, que passava l02019;estiu a Navajas, un poble de l02019;Alt Palància. El lector d02019;aquest epistolari podrà apreciar que es tracta d02019;un document d02019;un enorme interès, humà i literari alhora. Tots dos de la mateixa edat 02014;eren del 2902014;, amics des de feia tant de temps, intercanvien reflexions sobre músiques i llibres, i fan balanç de diversos aspectes lligats a la seua experiència vital.
El títol d02019;aquest volum de l02019;Obra literària de Josep Iborra prové d02019;una anotació breu, gairebé un aforisme, que apareix en un dels assaigs de la primera part: «El vici de la introspecció, o la introspecció com a vici, o els vicis de la introspecció.» És una anotació suggerida per la seua concepció de la literatura i per la frase «ce vice impuni, la lecture02026;», de Valéry Larbaud, que citava sovint.
