Albert Londres és considerat un dels fundadors del periodisme d02019;investigació. És el que fa a El jueu errant ha arribat, inicialment una sèrie de vint-i-set reportatges 02014;el gènere que tan magistralment domina02014; apareguts a Le Petit Parisien el 1929 i recollits després, el 1930, en format de llibre, que es considera la seva obra mestra.
L02019;obra és el fruit d02019;un llarg viatge que havia fet per documentar, ell que no era jueu, la situació dels jueus al món, especialment a l02019;Europa oriental i, a l02019;època dels primers assentaments i també de les primeres massacres, a Palestina. El resultat és un relat impactant de com els jueus han estat perseguits sempre pel simple fet de ser-ho i premonitori de com, a partir d02019;aquesta realitat, podia succeir l02019;inimaginable: la Xoà, l02019;Holocaust.
El jueu errant ha arribat ofereix també una perspectiva inestimable del període previ al naixement de l02019;Estat d02019;Israel, el 1948, i de les lluites contínues que han assolat la regió del Pròxim Orient de llavors ençà. Llegir les seves planes és viure les guerres que han enfrontat àrabs i jueus, i el detall i la precisió amb què adjectiva pogroms anteriors talment transporta el lector, per inversemblant que sembli, a l02019;atac de Hamàs del 7 d02019;octubre del 2023. Per això l02019;obra és tan rellevant avui com ho va ser quan va ser escrita: aleshores, perquè va donar a conèixer un món ignot i reclòs en si mateix a causa de la persecució atàvica que patia, i ara, perquè el conflicte continua viu i una greu remor d02019;antisemitisme torna a recórrer perillosament Europa.
