"Tenim un manual per a totes les màquines que posseïm, excepte per a la més important". A partir d'aquesta reflexió banal, Marco Magrini va tenir la idea d'escriure un llibre sobre el funcionament del cervell humà, estructurat exactament com el manual d'una rentadora o nevera. Amb els capítols dedicats a la instal·lació, l'operativitat, el tauler de control, les extensions..., queda clar que la metàfora és portada als extrems. El lleuger to humorístic, com en la comparació entre els cervells Model F® (femení) i Model M® (masculí), contribueix a la seva finalitat divulgativa. El cervell no és exactament una màquina, però tot usuari d'un cervell humà hauria de conèixer millor els components biològics, els mecanismes i els engranatges que el fan funcionar. Per exemple, saber que el cervell és qualsevol cosa menys estàtic: és plàstic, canvia constantment, pot aprendre qualsevol cosa o corregir hàbits no desitjats. Tot i així, pot ser víctima dels seus propis prejudicis o dels processos automàtics que es deriven de la seva interminable història evolutiva.
