Apeirògon

Són reals i són vius: en Rami és israelita. En Bassam és palestí. En bàndols oposats, el mateix conflicte els ha deixat dues filles mortes. Travessant cadascun d’ells el seu dolor i confrontant les contradiccions que els genera un acostament gairebé impossible, comencen una conversa feta de trossos minúsculs, difícils, conscients. Una conversa que arrela en el seu drama personal però que el trascendeix precisament perquè, d’alguna manera, es fan de mirall i es reconeixen. 

Contra tot pronòstic, entre ells s’obre una possibilitat, una escletxa per explicar-se mútuament i més tard una col·laboració per explicar-se als altres, per fer-ho junts, no ja sobre les seves pèrdues sinó sobre les ferides col·lectives, sobre els mecanismes que sostenen l’odi a través dels anys, les espirals de venjança i la incapacitat per veure l’altre des de la pròpia ceguesa. 

Quan el Rami i el Bassam surten de la clandestinitat i comencen a impulsar trobades públiques, i a poc a poc les multipliquen amb viatges pertot arreu, es converteixen per sí mateixos en una mena de provocació inaceptable des de l’òptica del conflicte. Alhora, desperten una veu més fonda, deslliurada de victimisme, radicalment humana i compassiva: són una bandera impossible d’ignorar. Les seves dues veus, juntes, amb una enorme senzillesa i una dignitat commovedora, repeteixen incansablement Prou. Ho podem aturar. Prou. Mai Més.

Apeirògon: figura geomètrica amb un nombre infinit de costats. 
Alguns llibres ja no són novetat, però el seu impacte encara ressona.